Saps? A vegades és senzill estimar algú. A vegades no fa falta esforçar-s’hi massa, vull dir, que sense haver-t’ho proposat algú entra en la teva vida i te la descol•loca. Fa que tot allò que abans et definia, només siguin simples anècdotes, que perdin tot el sentit. Que té més si abans eres un cap de fava? Ella fa que canviïs, que t’oblidis de tonteries i només puguis estar concentrat en fer-la feliç; en fer que cada segon al seu costat sigui el més meravellós del món. És igual si sou mirant sa millor posta de Sol del món a Es Cap Blau o si sou a casa seva mirant una pel•lícula, si és amb ella el moment es converteix, per art de màgia, en meravellós. I, per tant, estimar-la surt tot sol. No cal que t’hi esforcis, és igual. Si és la bona de bon de veres, ho sabràs, perquè no podràs deixar de pensar en ella en cap segon, que quan tanques els ulls, la veus per dins, que qualsevol cançó es converteix en la vostra cançó, qualsevol moment en el vostre moment... Jo sols esper que aquesta sensació no acabi mai; que mai me cansi d’estimar-la. Si algun dia ho faig, només caldrà recordar aquella cançó, aquell moment, aquell instant amb ella, per torna a caure, i seguir completament enamorat d’ella.
A mi, particularment, em quedà gravat un moment , un instant i al meu cap sonava una cançó: El Moment va ser un divendres de gener i jo a la mà duia una magdalena de xocolata; tu eres a la biblioteca i jo et vaig cridar perquè sortissis. L’Instant, el teu somriure. I la cançó no podia ser una altra que Is This Love, de Whitesnake. Per mi, aquest és el nostre moment, l’instant i la cançó.
Definitivament, All you need is love!
No hay comentarios:
Publicar un comentario