
Després d'avui, me n'he adonat de què te necessit molt més del que mai m'hagués pogut plantejar. Sense tu no puc ser jo, val sí pot ser que sigui un poc exagerat, però m'he trobat perdut. M'he trobat sol, encara que estàs envoltat de molta gent. Podries pensar que som un exagerat, però el fet de mirar dins la teva classe i no trobar a ningú m'ha fet estremir. A cada hora mirava per la porta de l'entrada si et veia i el fet de saber que no vendries m'enfonsava, em deixava fet pols. Només tenia ganes de sortir corrent, córrer i córrer fins a ser devora teu,aferrar-te, besar-te, mirar-te, cuidar-te, mimar-te... No puc concebre la felicitat sense tu al meu costat. I avui puc dir que no he estat feliç fins que no he sentit la teva veu avui horabaixa; Charles Chaplin va dir, qualsevol dia que no hagis rigut, és un dia perdut. I jo avui puc dir que he perdut part des dia, per no dir tot es dia. Pensar amb tu no basta; imaginar-te, tampoc; somiar-te, menys. La única cosa que fa que em mantingui sencer és veurer-te. Enyorar-te tant no entrava en els meus plans. Una vegada un amic me va dir: Per cada minut que t'endafes, perds seixanta segons de felicitat, i m'ha fet veure la llum. No vull ser infeliç si no som amb tu, perquè sé que tu penses amb mi. Me basta que ho facis un 10% de lo que ho faig jo...seria molt més que suficient.
Definitivament, All you need is Love
No hay comentarios:
Publicar un comentario