Ses teves llàgrimes d'avui m'han fet veure que ets real. Que no ets un somni, que hi ha coses que et fan mal, que et molesten, que no ets immune a tot, i que sobretot, sobre qualsevol cosa, m'estimes, m'estimes amb locura. A mi això sí que fa que se me posi sa pell de gallina, m'encanta aferrar-te i besar les teves llàgrimes. M'agrada estimar-te. Ho faig sense planejar-ho, sense haver-m'ho proposat, sense que ningú m'obligui. Ho vull fer i ho faig amb gust, passió i amor. Com tu m'has dit som una bèstia, però quan fa falta sé ser el més suau, pausat, romàntic i acaronar-te com si t'haguessis de rompre, besar-te suaument es llavis, xiuxiuejar-te a s'orella la més bella de les poesies. Sentir-te a damunt meu, mentre el meu cor batega amb molta força. Sentir amb tu aquelles cançons tombats i aferrats ha estat meravellós, he cregut que el temps s'aturava, que no passaven els segons, que tothom que hi havia pel carrer ha pensat en la persona que més estima i s'ha imaginat estant aferrat a ella. La pitjor sensació que es pot tenir, és veure com partesc jo i tu et quedes darrera. Tot i que partir no és agradable, veure't somriure és un regal. Un regal que feia estona que no veia, i sincerament, es millor regal que m'has pogut fer en tot lo dia. M'has deixat amb més ganes de més. Somriure, l'afició de la qual mai no voldria deixar de fer.
All you need is love!
No hay comentarios:
Publicar un comentario