Gracias por haberte cruzado en mi camino

Tan solo quedan 10 minutos para que deje atrás mis 18 años, 12 mese llenos de fantásticos momentos en los que he reido de felicidad y momentos duros en los que no he podido evitar derramar lágrimas y lágrimas de tristeza, pero como dicen es mejor quedarse con lo bueno y eso es lo que voy a hacer yo. Si ahora mismo me preguntaran; con qué te quedas? Mi respuesta sería clara y sería la siguiente: pues... me quedo con un día 16.01.2012, día en el que empecé a amar a querer y a adorar a un ángel caido del cielo, llamado Marc Colom Hurtado, se cruzó por mi camino y desde entonces sigo mi rumbo a su lado. Con él he descubierto lo que es realmente el amor, lo que es querer tanto a una persona que el día que no la ves o que no estás con esa persona te sientes pequeña, débil y enfadada con todo el mundo. Realmente me quedo con estos dos meses que han sido realmente los mejores de mi vida, sí, no me da miedo decirlo, porque es la verdad, nunca había sentido antes lo que siento por ti, porque segundo a segundo, minuto a minuto, pienso en ti, en nuestros momentos, en lo feliz que soy cuando estoy a tu lado. Eres la persona que me hace ver las cosas, eres el dueño de mi corazón, te quiero más que a mi vida, te necesito a mi lado, necesito tus besos, tus abrazos, tus caricias y tus palabras hermosas. Sí mañana me levantaré con un año más, pero lo que realmente me importa es estar junto a ti, compartirlo contigo, y de lo que estoy totalmente segura es que quiero pasar el resto de mi vida a tu lado, no me imagino ni quiero imaginarme una vida sin ti. Te Quiero, Te Adoro, Te Amo, T'estim. Marc Colom Hurtado gracias por haber nacido y haberte cruzado en mi camino.

Mallorca amb tú, és més meravellosa

Ja ho diuen, si la companyia és bona és igual a on siguis; però si la companyia és excel·lent i el lloc increïble que més se pot demanar? Jo sincerament, res més. Veure-te somriure per mi és magnífic. Tenir-te devora tot el dia és el major regal que m'han pogut fer mai. Només te podria agrair que existeixis. En una setmana fas 19 anys, i no te pots fer una idea de ses ganes que tenc de què arribi divendres per poder començar a sorprendre-te, començar a demostrar-te, una vegada més lo moltíssim que t'estim!

All you need is love

El mejor medicamento eres tú

Dicen que es en los malos momentos en los que te das cuenta de quienes son realmente las personas que te quieren y se preocupan por ti. Los seis días que estuve mala, no tenía ganas absoloutamente de nada, me encontraba sin fuerzas, pero, cuando entrabas por la puerta de mi casa te puedo asegurar que todos los males se esfumaban, aparecías tú y ya se me dibujaba una radiante sonrisa en mi cara, me hacias reir con tus tonterías que me encantan y me divierten, también me hiciste llorar con tus dulces palabras que me susurrabas al oido. El sol brillaba en la calle, era tiempo de pasear, pero tú, estabas ahí, a mi lado, cuidándome, diciendome que me pondría bien enseguida, procurando que no me faltara de nada, animándome y haciendome que se me olvidara el dolor que tenía. Cuando llegaba el momento en que te tenías que ir, contigo se iba la alegría y me dejabas el dolor y la tristeza... Lo que me daba fuerzas era recordar los momentos vividos, soñar en los que nos quedan por vivir y contar las horas que faltaban para volver a verte. Hasta que me puse buena y me regalaste una vez más un fantástico fin de semana, tomar el sol tumbados en la playa, sufrir viendote jugar por primera vez, nuestras tonterías por Portals... No sabes cuanto te agradezco lo que hiciste y haces día a día por mí. Sin lugar a duda eres el mejor medicamento. Te Quiero.

Somriures i instants

Mira que hi ha coses guapes, coses meravelloses, fantàstiques, però veure sa posta de Sol a Portals és increïble, però si és amb tu, Alba, s'eleva a un altre nivell de superlatiu. No te pots fer una idea de lo que representes per mi. Tenir-te entre els meus braços és el millor dels regals que me poden haver fet mai. Xerrar amb tu des futur fa que no paregui tan llunyà, que xerrar amb tu de cases i cotxos, me torna loco. Fer-te riure és sa major de ses meves passions i sentir sa teva rialla? Sa millor melodia que se pot sentir i devora la mar encara pareix millor. Me qued amb es moment de sa teva rialla "tonta" d'avui, feia tanta estona que no te sentia riure, que jo no recordava de com sonava. Gràcies per fer-me sentir especial, dia a dia. Gràcies per estimar-me.

All you need is love, but all I need is your love

Ets el meu Sol de mitjanit, la meva lluna de dia

Sempre, sempre, sempre és millor estar amb tu. Sigui on sigui. Nevi, plogui o faci un sol que torri sa pell. Si estic amb tu, se m'espassa es mal de cap, es mal de per s'esquena, tot. Ets sa meva única i més estimada, quan penso que mos hem de separar, ja te trobo a faltar. Avui fa un mes que vaig tornar a néixer, i ho vaig fer pensant en tu. No deixaré d'agrair-te tot lo que vas fer per mi durant aquell cap de setmana, va ser meravellós. Mai havia estat preocupat per trobar algú, mai m'ho havia plantejat, però és que mira que ho fas senzill... T'estimo molt vida meva. Esper que, com tu has dit, la nostra història d'amor no acabi mai. Perquè, pot ser que alguns hagin escrit algunes línies en el llibre de la història de la teva vida, però jo, te promet acabar es llibre i escriure edicions especials. Es meu amor cap a tu, mai no s'acabarà!

Suma y sigue

Hoy 16 de marzo hace dos meses que decidimos iniciar una historia que se alimenta de nuestros momentos, nuestras risas, nuestras lágrimas... Los protagonistas somos tú y yo, dos jóvenes perdidamente enamorados, que disfrutamos de cada momento que nos regala la vida. Te puedo asegurar que han sido dos meses realmente fantásticos e inolvidables, ha habido momentos felices y momentos que han sido un poco difíciles, pero ahi hemos estado los dos para pasarlos lo mejor posible, me han servido para darme cuenta de que día a día te quiero cada vez más y por eso tan solo me queda pedir un deseo, que esta historia no llegue a su fin. Por eso suma y sigue. T'estim.

Suma i segueix

Sense haver-m'ho plantejat, dos mesos. Dos meravellosos i fantàstics mesos, dels quals no canviaria ni un sol segon, ni una dècima. És més els tornaria repetir tots i cada un d'ells. Amb tu he descobert el que és estimar, que vol dir ser estimat per algú com tu. Aquest matí quan t'he vista amb es cotxe no he pogut amagar el somriure, no he pogut deixar de riure fins que mos hem dit adéu. Per fi, he pogut tornar a veure el teu somriure, un regal que feia molta estona que no veia, millor que qualsevol altre cosa. Res material pot substituir lo que he sentit quan he pogut besar-te mentre feies un somriure. Recordar amb tu com anàvem vestits es dia que vam començar a sortir m'ha fet recordar el meravellós moment que va ser. M'agradaria explicar-te la nostra història, puc?

*Per mi, va començar molt abans que es dia d'abraxas. Va començar es primer pic que te vaig trobar pes passadissos, es primer pic que te vaig veure va ser com si un raig de Sol només il·luminàs tota sa universitat. Després ens vam anar veient un poc més, començàrem a xerrar i va començar a ser tot fantàstic, tu i jo vam començar a xerrar. A abraxas, va ser per fi quan mos vam conèixer, va ser un doi, una xeringada d'aigua, i un somriure meu i un gest teu van fer que em quedés empanat, que no pogués deixar de mirar-te cada segon. Desprès, a nes Facebook ses nostres conversacions sense sentit, dient tonteries, inventant paraules, xerrant fins les tantes de sa matinada. Després vengué sa festa de biologia, m'encantaves, estaves preciosa, meravellosa. Més tard, durant es Nadal, xerràvem casi cada dia, i seguíem dient tonteries. En tornar de ses vacances, ja estava total i absolutament enamorat de tu, i no ho sabies. Una setmana després un llibre va fer que te n'adonessis d'allò que significaves per mi, només vull agrair a André Gorz sa meravella que va crear. El dia següent, una conversació me va convèncer de què no eres un somni impossible, eres real i que te podria enamorar. Unes hores més tard, vaig dur-te una magdalena de xocolata. Una bogeria, però que cada dia repetiria. Es cap de setmana des dies 14 i 15 de gener van ser el preludi d'una cosa que se veia venir, però tot i que ho havia somiat, dia 16 va ser millor de lo que mai, mai, mai, mai, mai, mai hagués pogut imaginar. Estimar-te va ser molt fàcil. No me va costar gens. Es dies es van anar succeint, Sant Sebastià, ca na Marina, La Seu, ca teva, ca meva... Després, complirem un mes, i el dia següent vaig tenir la por de no tornar-te a tocar, a sentir-te, a aferrar-te... Vaig tenir molta por, no mos mereixem acabar allà, d'aquella manera, sé cert que n'Adele me va ajudar, ella no va voler que un amor com es nostre acabàs, que allò era real, amor de veritat. Es vespre vaig plorar com mai ho havia fet, no te pots fer una idea lo malament que ho vaig passar, només dormint tres hores, veure-te dissabte dematí a sa porta de ca meva me va donar vida, va fer que sentís coses que no havia sentit mai. Quan te vaig aferrar, vaig notar que recuperava ses forces, no me basten ses paraules per expressar-te lo que sentia en aquells moments. Diumenge vares tornar a venir i una altra onada de sentiment em va envair, però com que tu estaves al meu costat tot m'era igual, era feliç i te tenia. Mai m'havia sentit tan estimat per algú com tu ho fas.

Durant aquest mes em viscut moltes coses junts, hem experimentat, hem vist les estrelles, hem volat per devora la lluna i els estels. Hem fet enveja als àngels amb les nostres besades...fins arribar avui...

Només te vull dir que ningú mai, no m'ha estimat així com tu ho fas vida meva, és fàcil dir-ho, però mal de fer sentir-ho. Només em queda agrair-te tant temps que fa que t'estim!

No dejas de sorprenderme

Han sido tantas las veces que me has dejado sin palabras, que incluso me cuesta describir esos momentos, uno de ellos fue el 3 de febrero, día tan esperado porque acabábamos los exámenes, siguiendo tus instrucciones abrí la puerta trasera de tu coche, allí me encontré una bolsa, en su interior se escondía una caja naranja, rodeada de frases escritas por ti, que identificaban nuestra bonita historia de amor, tan solo con ver lo de fuera no tenía valor de abrirla, con mis manos temblorosas descubrí lo que había en su interior, pétalos, fotos, una pulsera, un llavero, una flor de madera y... TIGO rociado con tu colonia, el que me acompaña cada noche, el que me ayuda a que cierre lo ojos y me imagine que esté a tu lado y el que me permite que mis sueños sean más reales al sentir tu olor... Otro día fue el 21 de febrero, al despertarme, supe que sería un día difícil porque no te iba a ver, las clases se me hacían eternas, hasta que salí cabizbaja a las 16:00h de mi última clase y... Ahí estabas tú, esperándome, con tu brillante sonrisa, no me lo podía creer, estaba soñando despierta, hasta que corrí hacia ti, te abracé y comprové que era real, me alegraste el día, como lo haces a diario cuando me miras, me sonries, me acaricias, me abrazas, me besas... Como dice una famosa canción "un día sin ti, es una eternidad" y tanto que lo es, parece que el tiempo está congelado, los minutos se convierten en horas. Gracias por hacerme sentir especial, por cuidarme, por aguantarme, por hacerme feliz, por sacarme mis mejores sonrisas, simplemente gracias por ser tú.

Mirar el teu somriure mentre dorms

Ses teves llàgrimes d'avui m'han fet veure que ets real. Que no ets un somni, que hi ha coses que et fan mal, que et molesten, que no ets immune a tot, i que sobretot, sobre qualsevol cosa, m'estimes, m'estimes amb locura. A mi això sí que fa que se me posi sa pell de gallina, m'encanta aferrar-te i besar les teves llàgrimes. M'agrada estimar-te. Ho faig sense planejar-ho, sense haver-m'ho proposat, sense que ningú m'obligui. Ho vull fer i ho faig amb gust, passió i amor. Com tu m'has dit som una bèstia, però quan fa falta sé ser el més suau, pausat, romàntic i acaronar-te com si t'haguessis de rompre, besar-te suaument es llavis, xiuxiuejar-te a s'orella la més bella de les poesies. Sentir-te a damunt meu, mentre el meu cor batega amb molta força. Sentir amb tu aquelles cançons tombats i aferrats ha estat meravellós, he cregut que el temps s'aturava, que no passaven els segons, que tothom que hi havia pel carrer ha pensat en la persona que més estima i s'ha imaginat estant aferrat a ella. La pitjor sensació que es pot tenir, és veure com partesc jo i tu et quedes darrera. Tot i que partir no és agradable, veure't somriure és un regal. Un regal que feia estona que no veia, i sincerament, es millor regal que m'has pogut fer en tot lo dia. M'has deixat amb més ganes de més. Somriure, l'afició de la qual mai no voldria deixar de fer.

All you need is love!

De un jeringazo a un Te Quiero, Te Adoro, Te Amo.

Todo empezó en una fiesta de pelucas en Abraxas, yo iba de rubia con mi peluca de Marilyn y tú con tu super peluca negra. De repente noté que alguien me tiraba agua o lo que fuera, me giré y ahí estabas tú, disculpándote que me habías dado sin querer, pero yo sin creerte te respondí que te había hecho la cruz. A los pocos días me agregaste y fue cuando empezamos nuestras largas conversaciones muy poco serias, tengo que reconocer que me llegabas a poner de los nervios, pero cada vez que veía que estabas conectado, que publicabas algo en mi muro o comentabas alguna de mis fotos, me salía una radiente sonrisa de la que insconcientemente te convertiste en su dueño y a día de hoy lo sigues siendo. Después vinieron nuestros encuentros en el bar, las tímidas palabras que pronunciábamos cuando nos veiamos por los pasillos... Hasta que me empezaste a demostrar que detrás de tu máscara de "chulito" se escondía una gran persona y lo más importante un gran corazón, me lo hiciste ver con tus detalles, cuando me dejaste el fantástico libro o el día que estaba en la biblioteca y me dijiste que me traias un muffin, no me lo podía creer, cuando recibí tu llamada, salí y te encontré en la entrada con el muffin en la mano, que alguien sin apenas conocerme hiciera algo así por mí, no me lo podía creer, que alguien como tú se hubiera fijado en mí era realmente increible. Así pues nuestra historia pasó de un jeringazo a un Te Quiero, Te Adoro, Te Amo.

Amb tu som jo

Després d'avui, me n'he adonat de què te necessit molt més del que mai m'hagués pogut plantejar. Sense tu no puc ser jo, val sí pot ser que sigui un poc exagerat, però m'he trobat perdut. M'he trobat sol, encara que estàs envoltat de molta gent. Podries pensar que som un exagerat, però el fet de mirar dins la teva classe i no trobar a ningú m'ha fet estremir. A cada hora mirava per la porta de l'entrada si et veia i el fet de saber que no vendries m'enfonsava, em deixava fet pols. Només tenia ganes de sortir corrent, córrer i córrer fins a ser devora teu,aferrar-te, besar-te, mirar-te, cuidar-te, mimar-te... No puc concebre la felicitat sense tu al meu costat. I avui puc dir que no he estat feliç fins que no he sentit la teva veu avui horabaixa; Charles Chaplin va dir, qualsevol dia que no hagis rigut, és un dia perdut. I jo avui puc dir que he perdut part des dia, per no dir tot es dia. Pensar amb tu no basta; imaginar-te, tampoc; somiar-te, menys. La única cosa que fa que em mantingui sencer és veurer-te. Enyorar-te tant no entrava en els meus plans. Una vegada un amic me va dir: Per cada minut que t'endafes, perds seixanta segons de felicitat, i m'ha fet veure la llum. No vull ser infeliç si no som amb tu, perquè sé que tu penses amb mi. Me basta que ho facis un 10% de lo que ho faig jo...seria molt més que suficient.
Definitivament, All you need is Love

Forever you and me

No puc escriure de ses meves paraules lo que sent per tú. Per això, a vegades, val més deixar anar una cançó, i que les notes s'expliquin per sí mateixes.

When I look into your eyes
It's like watching the night sky
Or a beautiful sunrise
There's so much they hold
And just like them old stars
I see that you've come so far
To be right where you are
How old is your soul?

I won't give up on us
Even if the skies get rough
I'm giving you all my love
I'm still looking up

And when you're needing your space
To do some navigating
I'll be here patiently waiting
To see what you find

'Cause even the stars they burn
Some even fall to the earth
We've got a lot to learn
God knows we're worth it
No, I won't give up

I don't wanna be someone who walks away so easily
I'm here to stay and make the difference that I can make
Our differences they do a lot to teach us how to use
The tools and gifts we got yeah, we got a lot at stake
And in the end, you're still my friend at least we did intend
For us to work we didn't break, we didn't burn
We had to learn how to bend without the world caving in
I had to learn what I've got, and what I'm not
And who I am

I won't give up on us
Even if the skies get rough
I'm giving you all my love
I'm still looking up
Still looking up.

I won't give up on us (no I'm not giving up)
God knows I'm tough, he knows (I am tough, I am loved)
We've got a lot to learn (we're alive, we are loved)
God knows we're worth it (and we're worth it)

I won't give up on us
Even if the skies get rough
I'm giving you all my love
I'm still looking up

Moments, instants i cançons...

Saps? A vegades és senzill estimar algú. A vegades no fa falta esforçar-s’hi massa, vull dir, que sense haver-t’ho proposat algú entra en la teva vida i te la descol•loca. Fa que tot allò que abans et definia, només siguin simples anècdotes, que perdin tot el sentit. Que té més si abans eres un cap de fava? Ella fa que canviïs, que t’oblidis de tonteries i només puguis estar concentrat en fer-la feliç; en fer que cada segon al seu costat sigui el més meravellós del món. És igual si sou mirant sa millor posta de Sol del món a Es Cap Blau o si sou a casa seva mirant una pel•lícula, si és amb ella el moment es converteix, per art de màgia, en meravellós. I, per tant, estimar-la surt tot sol. No cal que t’hi esforcis, és igual. Si és la bona de bon de veres, ho sabràs, perquè no podràs deixar de pensar en ella en cap segon, que quan tanques els ulls, la veus per dins, que qualsevol cançó es converteix en la vostra cançó, qualsevol moment en el vostre moment... Jo sols esper que aquesta sensació no acabi mai; que mai me cansi d’estimar-la. Si algun dia ho faig, només caldrà recordar aquella cançó, aquell moment, aquell instant amb ella, per torna a caure, i seguir completament enamorat d’ella.
A mi, particularment, em quedà gravat un moment , un instant i al meu cap sonava una cançó: El Moment va ser un divendres de gener i jo a la mà duia una magdalena de xocolata; tu eres a la biblioteca i jo et vaig cridar perquè sortissis. L’Instant, el teu somriure. I la cançó no podia ser una altra que Is This Love, de Whitesnake. Per mi, aquest és el nostre moment, l’instant i la cançó.

Definitivament, All you need is love!

You are the Sunshine of my life

Tot va ser molt ràpid. Inconscientment ja estava perduda i irremediablement enamorat de tu. Potser tu no, però jo ja no pensava en ningú més que no fossis tu. Els meus somnis, els meus desitjos, només tenien una destinatària, tu!
Hi ha vegades que sa gent em demana com així? Per què he canviat? La meva resposta sempre és sa mateixa, perquè t'he conegut i amb tu he descobert que és l'amor. Que significa estar tot el dia pensant en algú, que tan sols veient la seva rialla, faci que el Sol brilli amb més força que mai.
Encara record es dia que te vaig dur es llibre, jo no pensava que una cosa com aquesta fes que me n'adonés que alguna cosa havia de canviar, que no podria seguir sense creure amb que podria trobar algú a qui estimar.
I per fi, dia 16 de Gener de 2012 te vaig trobar. No me podia creure que tu estassis preparada per poder soportar-me, per aguantar-me, per fer-me riure, per aconseguir que encara que només la vegis 5 minuts, aconsegueix que tot es teu dia s'il·lumini, que es problemes que te maregen...se t'oblidin.
Definitivament, All you need is Love!