Com tu m'has dit avui, a partir d'ara començam una nova aventura, a sa que mos hi enfrontam amb molta il·lusió i forces. No hi ha res més a dir, tu saps tot el que t'he de dir i jo sé lo que tu me vols dir a mi. Poc a poc anam fent camí, a pas segur i sense travel·lar. Segon rere segon, minut rere minut, hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i ara any rere any. Lo que no hem de fer ara és precipitar-mos, allò que hem estat fent fins ara és el que hem de fer. Seguir estimant-mos com ho feim i sense tenir por a equivocar-mos, perquè com hem fet tantes vegades, cada vegada ho hem arreglat, i hem acabat estant millor que al principi. Som així, som diferents, però com t'he dit altres pics: "en un puzzle, mai dues peces són iguals, i encaixen sempre a la perfecció", com nosaltres. Dues persones perfectament diferents, fetes perfectament a mida.
T'estim Alba, i duc fent-ho més d'un any, més de 12 mesos, més de 365 dies, més de 8760 hores, més de 525600 minuts i més de 3153600 segons, i seguiré fent-ho molts i molts segons més!
Te quiero, te amo, te adoro, t'estim!
p.d. Suma y sigue, +12
